TERÀPIA D’HARMONITZACIÓ FUNCIONAL HOLISTICA

TERÀPIA D’HARMONITZACIÓ FUNCIONAL HOLÍSTICA

(Rehabilitació psicofísica)

La Teràpia d’Harmonització Funcional Holística observa el cos com a síntesi de la constitució  de l’ésser humà i a través d’aquesta estructura física es detecta l'origen del desequilibri funcional a qualsevol del seus nivells constitutius, ja sigui físic pròpiament, com emocional o mental.

És una teràpia global basada en l’ampliació de la consciencia de l’ésser humà implicat en l’evolució, mitjançant l'observació no crítica i la contemplació de la pròpia realitat global  més enllà del conflicte, tot a través del desbloqueig emocional que condueix a la pèrdua de la percepció i l’experimentació, vehicles indispensables per arribar a l'autoconeixement, creixement personal i autogestió realitzadora, d’autorrealització. L’estat més semblant al de plenitud de vida, que és resultat de l’harmonització de les parts constitutives en un tot funcional. Aquesta teràpia contribueix a reestablir l’ordre natural. Mitjançant la pròpia força vital es rehabiliten les funcions de l’individu, abans debilitades, les integra i les sintonitza als ritmes de l’evolució individual i compartida amb el conjunt social. La suma d’individus creen l’àmbit social. Una societat que coopera en lloc de competir.

Es val de medis reflexològics per a determinar si l’estat de la unitat ment/cos passa per una face aguda, crònica o degenerativa del desequilibri, util·litzant vehicles naturals com són: l’iridologia, reflexologia podal i raquial, etc. La pròpia naturalesa de l’individu en conflicte dóna les seves senyals d’alarma per aquell que pugui comprendre-les, per poder valorar l’estat de disfunció global de l’individu abans d’arribar a una patologia que exigeixi la presència d’un professional de la medecina alòpata. Els naturòpates no curen malaties, acompanyem la força vital en tendència positiva, constructiva, per a evitar-les. 
L’aspecte psicosomàtic contemplat per aquesta teràpia és producte de l’estudi i experimentació de tècniques de sanació orientals, com pot ser la Medecina Xinesa.
L’acompanyament de processos vitals, per part del terapeuta, són cap a l’evolució de l’individu, és la seva finalitat existencial i s’observa des de la perspectiva de la Psicologia Humanística (ex. Carl Rogers).


Bases d’acompanyament:

a) El terapeuta harmonista percep el nivell evolutiu de l’individu a través l’observació de les seves actituds espontàneas, les sorgides del nucli de la seva consciència o nivell vibratori on s’ubica la seva realitat individual.

b) Detecta l’estructura de defensa (l’ego), on ha quedat empresonada la seva constitució  natural (el jo). La seva ànima està atrapada enmig de tensions psicofísiques i amb elles la seva autèntica realitat com a individu humà, la seva naturalesa essencial no pot manifestar-se. Aquella conciencia que és part d’un conjunt funcional interdepenent i producte d’un Nucli Essencial que la impregna de vida (consciència ecológica).

c) El desbloqueig, canalització i integració psicofísica, es porten a terme a través d’un treball de biorespiració. Amb la percepció de l’estat del Jo de l’individu a través del seu propi so, observat amb una actitud de desidentificació i emès amb naturalitat, lliure i espontàniament, es provoca el desbloqueig dels sentiments i emocions que paralitzaven o retardaven l’evolució de l’ésser.

d) Es dinamitza el procés psicofísic aplicant pressions sobre la musculatura profunda (la qual està lligada al psiquisme), sobre punts reflexes orgànics situats a la superfície corporal, i amb postures bioenergétiques, que faciliten la canalització de l’energia vital a través del cos. Integrant la constitució dual de l’ésser humà: matèria/energia,  rehabilitant la unitat funcional ment/cos.

e) La teràpia d’harmonització enfoca la consciència cap al passat, a la causa oculta del conflicte, llunyà o proper, conscient, pre-conscient o inconscient. La finalitat és integrar la consciència i adaptar-la a la realitat del present per mitjà de la comprensió i recuperant la força vital del potencial propi i amb ella, la capacitat de transformar o transcendir  el conflicte i les seves circumstàncies.

f) L’adult del present acull a la seva realitat global aquell nen que habitava al seu interior, en el seu passat i amb l’ànima trencada pel conflicte. Ara té un progenitor: ell mateix, un altre temps i un nou espai on sí pot comprendre i disculpar les vivències mal “digerides” psicofísicament i recuperar aquells trossos de la seva consciència que va deixar en el passat.

g) Aclarir les incògnites que s’han anat creant al llarg de la seva existència dóna a l’ésser humà la possibilitat de prendre el camí de l’autoconeixement, autogestió i creixement personal. De “digerir” la vida i diluir el conflicte existencial. El que havia estat la causa d’inhibició o fraccionament de la seva consciència i que ara es torna a integrar a través del procés de comprensió, transformació i transcendència.

Descarregada la “motxilla” del passat, fet conscient i acceptat, l’ésser humà es sent més lleuger, alliberat, més flexible, adaptable i complet. Obre la seva consciència a una nova realitat, evoluciona a través d’ella i dirigeix la mirada cap a la seva finalitat existencial.

 

Higiene Vital Holística • Teràpia d'Harmonització Funcional Holística • Escola d'Higiene Vital Holística • Llibres