|
|
|
HIGIENE VITAL HOLÍSTICA
(Ecologia de la naturalesa humana)
L’ecologia comença en el nucli de l’individu
humà, a la seva consciència d’unitat".
La Higiene Vital és la ciència de preservació
i potenciació de l’estat d’equilibri funcional
orgànic. Quan s’inclou la paraula "Holística
o Global", ens referim a l’harmonia funcional dels
tres estrats constitucionals bàsics de la naturalesa
humana, que són: el físic, l'emocional i el
mental.
La HIGIENE VITAL HOLÍSTICA és una perspectiva
complementària en el tema de la salut. Suposa autogestió
en el manteniment de l'equilibri funcional global de la naturalesa
humana. Contempla el procés de desequilibri previ a
la malaltia i el recondueix amb tendència positiva.
Inicia una tasca conjunta amb l’aspirant a millorar la
seva qualitat de vida i l'orienta en les pràctiques
de rehabilitació de la seva naturalesa global.
L'ésser humà manté l'estat natural d'equilibri
o salut per mitjà de l'estímul i distribució
adequada de la seva força vital circulant a través
del cos.
El contacte amb els elements, a través del medi natural,
tonifica i harmonitza les funcions psicofísiques de
l'individu i les reintegra (prevenció de la malaltia).
La pràctica de la H.V.H. permet a l'ésser humà
mantenir o recuperar el seu estat natural d’harmonia.
Retrobar la sintonia de les parts: física, emocional
i mental, fa que aquestes es reunexin en un espai d’harmonia
funcional, on les parts es manifesten en una sola funció,
que és: LA VIDA.
Però, quan l’individu arriba tard al procés
de COMPRENSIÓ I AUTOGESTIÓ de la seva naturalesa
essencial, del seu potencial, existeix en un estat de notòria
DECADÈNCIA FUNCIONAL, sense haver arribat necessàriament,
a una "malaltia" declarada, per la que s’hauria
de dirigir a l’àmbit mèdic. És llavors,
en aquest estat de disfunció no manisfestada encara
en "malaltia", però sí en procés,
quan cal alleugerar la rehabilitació de la seva naturalesa
global. Per evitar la desintegració, és necessari
reconduir-se a través d'una teràpia holística,
que en la nostra escola anomenem: TERÀPIA D’HARMONITZACIÓ
FUNCIONAL HOLÍSTICA.
Més endavant, quan s'hagi produït la reintegració
constitucional, la seva naturalesa podrà estabilitzar-se
en un funcionament sincrònic habitual i l'individu
podrà plantejar-se la seva iniciació en la filosofia
i pràctica de la HIGIENE VITAL HOLÍSTICA, per
tal de no reincidir en les causes que li provoquen desequilibri,
per fer-les conscients i evolucionar en un estat d'harmonia
i plenitud de vida.
La H.V.H. dóna recursos a l'individu per autogestionar
la seva realitat i sentir-se protagonista i no víctima
de les seves circumstàncies.
La persona que s'inicia en H.V.H., experimenta ser creadora
de la seva nova realitat: la de benestar i qualitat de vida.
Potenciar l'energia vital, fer conscient el seu potencial
individual i dirigir-lo cap a la finalitat de realització
a través de l'evolució són requisits
indispensables.
TERÀPIA D'HARMONITZACIÓ
FUNCIONAL HOLÍSTICA
(Rehabilitació psicofísica)
- La Teràpia d'Harmonització Funcional
Holística observa el cos com a síntesi
de l'ésser humà i a través d'ell
detecta el desequilibri funcional a qualsevol del seus
nivells constitucionals.
- És una teràpia global basada en la
percepció i experimentació, autoconeixement,
creixement personal i autogestió, fins arribar
a la plenitud, que és resultat de l’harmonització
psicofísica. Rehabilita les funcions de l'individu,
abans debilitades, les integra i les sintonitza als
ritmes de l'evolució individual i conjunta.
- La base fonamental de la Teràpia d'Harmonització
Funcional Holística són la Naturopatia,
Fisiologia energètica i la Psicologia Humanística.
Es val de medis reflexològics de diagnosi i pronòstic,
com l'iridologia, reflexologia podal i raquial, etc,
per valorar l'estat global de l'individu.
L'aspecte psicosomàtic contemplat per aquesta
teràpia és producte de l'estudi de la
Filosofia de la Medecina Xinesa.
L'acompanyament, per part del terapeuta, cap a l'evolució
de l'individu com a finalitat existencial, es basa en
la Psicologia Humanística.
- Percep el nivell evolutiu de l'individu a través
l’observació de les seves actituds naturals,
surgides del centre de consciència o nivell vibratori
on s'ubica la seva realitat actual.
- Detecta l'estructura de defensa, on ha quedat empresonada,
enmig de tensions psicofísiques, la seva autèntica
realitat com a individu, com a part d'un conjunt i d’un
Tot (consciència ecológica).
- El desbloqueig, canalització i integració
psicofísica es porta a terme a través
d'un treball de biorespiració. Amb la percepció
de l'estat del Jo de l'individu a través del
seu propi so, observat amb una actitud de desidentificació
i emès amb naturalitat, lliure i espontàniament,
es provoca el desbloqueig dels sentiments i emocions
que paralitzen o retarden l’evolució de
l'ésser.
- Es dinamitza el procés psicofísic aplicant
pressions sobre la musculatura profunda (la qual està
lligada al psiquisme), sobre punts reflexes orgànics
situats a la superfície corporal, i postures
bioenergétiques, per facilitar la canalització
de l'energia a través del cos.
- La teràpia d'harmonització, enfoca
la consciència cap al passat, a la causa oculta
del conflicte, llunyà o proper, conscient, preconscient
o inconscient. La finalitat és integrar la consciència
i adaptar-la a la realitat del present per mitjà
de la comprensió i recuperant la força
vital del potencial propi i amb ella, la capacitat de
transformar o trascendir les circumstàncies.
L'adult recull a la seva realitat global el nen que
habitava al seu interior, en el seu passat i amb l'ànima
trencada pel conflicte. Ara té un progenitor:
ell mateix, un altre temps i un nou espai on sí
pot comprendre i disculpar les vivències mal
"digerides" psicofísicament.
- Aclarir les incògnites que s’han anat
creant al llarg de la seva existència dóna
a l’ésser humà la possibilitat de
prendre el camí de l'autoconeixement, autogestió
i creixement personal. De "digerir" la vida
i diluir el conflicte existencial, que era la causa
d'inhibició o fraccionament de la seva consciència,
que ara es torna a integrar a través del procés
de comprensió, transformació i trascendència.
Descarregada la "motxilla" del passat, fet
conscient i acceptat, l'ésser humà es
sent més lleuger, alliberat, més flexible,
adaptable i complet. Obre la seva consciència
a una nova realitat, evoluciona a través d'ella
i dirigeix la mirada cap a la seva finalitat existencial.
Bibliografia / Bibliografía
|
        
|
|